domingo, 25 de septiembre de 2011

Les dificultats d'escriure en valencià

Es dificil escriure en valencià.

Primerament, perque el poder politic no vol que s'edite en valencià. Al poder politic no l'interessa que Valencia mantinga la seua identitat. Ells continuen utilisant un model de llengua que no es la valenciana. Persistixen en un model catalaniste, en un esquema mental impropi per als valencians, i aixina, clar...es crea rebuig entre la poblacio, i el valencià ni es recupera ni s'enfortix. Tot lo contrari, va minvant. Les meues "agüeles" no parlaven un atra cosa que no fora valencià...ya vorem que parlen els meus nets, i aon acabem per culpa de la castellanisacio, conseqüencia de l'imposicio del catala.

Una molt chicoteta part de la poblacio accepta este catalaniste cultural i inclus el fa seu,...pero la gran majoria passa del tema. Creix la castellanisacio. El poder de Madrit content, perque el valencianisme desapareix poquet a poquet, i el poder de Barcelona content...perque en unes poques animes que compren ya es queden satisfets. El seu proyecte, es a llarc termini, no tenen pressa.

En segon lloc, editar en valencià es dificil perque els notres autors no conten en subvencions i....pensen: ¿Qui mos va a llegir?. En Espanya es llig poquet, i en Valencia menys. Tenim el sol i la plaja, i molta festa. No tenim temps per a llegir. Aixina, el mercat es chicotet. O siga, que es impossible viure d'aixo. Els escritors en català, tampoc tenen mercat, pero com els paguen subvencions...pues viuen d'aixo. Al poder de Barcelona no l'importa la rentabilitat.

En tercer lloc, mos costa temps i diners.

Entonces, ya veus amic, editar en valencià no es que siga dificil, es que es una heroicitat.

Pero, realment,...¿A qui l'importa? Mosatros estem enamorats de Valencia, som uns romantics sense remei, i tenim histories que contar . Tampoc hem de pensar en la rentabilitat, a soles volem mantindre viva la flama de la valencianitat.

I ara que les finances d'Espanya s'afonen, que les administracions publiques no tenen un euro per a gastar...¿De que viuràn els pancatalanistes? ¿Que faran? Apuntar-se al paro, no els queda un atra.

Mosatros, som valencians, juguem en casa, i el nostre mercat es tota Valencia. Si ho fem be, si lo que escrivim es interessant, no necessitem de subvencions ni de les almoines dels politics.

A per ells.

No hay comentarios:

Publicar un comentario